- Nominat al Premi Max al Millor Espai Escènic 2024

- Nominat al Premi Max al Millor Espectacle 2024

- Nominat al Premi Talía Millor espai escènic 2024

- Nominat al Premi Godot al Millor Espectacle 2024

El Premi L'Ull Crític de Teatre 2017 ha recaigut en Kulunka Teatre. La decisió del jurat fet públic aquest dimarts ha destacat el seu "projecte de creació, que posa en valor el teatre físic i de màscares", i la seva "demostrada trajectòria internacional, àmplia i intensa". El guardó de teatre és el primer dels premis que es dona a conèixer d'aquesta XXVIII edició.

La companyia Kulunka Teatre va ser creada en 2010, a Euskadi, per Garbiñe Insausti (Hernani, 1981) i José Dault (Saragossa, 1976), dos joves però experimentats artistes d'extensa trajectòria teatral. La companyia neix de la inquietud dels seus integrants per experimentar amb diferents llenguatges escènics, sense oblidar la idea de fer un teatre accessible per al públic. Un teatre vital, actual, compromès i connectat amb la realitat en el qual la màscara actua com a pont cap a una poètica visual.
-  PREMIO ULL CRÍTIC DE TEATRE 2017 RNE
-  Escolta el Diari de les 2 - Kulunka Teatre, premio L'Ull Crític de teatre 2017

ABC / Julio Bravo.
“ A les accepcions (nou) de la paraula ”Teatre” que figuren en el diccionari de la Reial Acadèmia caldria sumar-li una dècima: “El que fa Kulunka en ‘Forever’”. I què és el que fa? Emocionar, contristar, commoure, entendrir...En definitiva, transformar. I quina altra cosa és el teatre?


LA RAZÓN / Raúl Losanez
“Malgrat el merescut i descomunal èxit que han tingut, i que continuen tenint, amb els espectacles André i Dorine i Solitudes, amb els quals han viatjat a països i escenaris als quals no havia arribat abans cap companyia espanyola, no sembla que els integrants de Kulunka vulguin acomodar-se.
Per descomptat, "Forever", que així es diu la seva nova proposta, ha suposat un ‘més difícil encara’ des del punt de vista tècnic o formal en el seu treball amb les màscares; i l'esforç ha valgut la pena, perquè el resultat artístic torna a ser imaginatiu, intel·ligent, colpidor i bell. No es pot demanar més perquè no caldria oferir més.”


EL PAÍS / Javier Vallejo
“Els membres d'aquesta Reial Acadèmia Espanyola del gest que és Kulunka Teatre treballen sense fer soroll. En cadascun dels seus espectacles, netegen fixen i donen esplendor al fèrtil repertori d'actituds i d'emocions propi de l'ésser humà. Tot ho diuen sense mediar paraula.
Forever compta coses greus amb un agut sentit de l'humor: el públic té motius per a partir-se de riure, encara que al cap el riure se li geli en els ossos. És un espectacle fort, fluid, precís, tan divertit com virulent i desasosegador.”


L'ESPANYOL / Liz Perales
“La companyia basca Kulunka s'ha guanyat el seu lloc en el parnaso escènic del nostre país i en el cor d'un públic cada vegada més ampli. El seu últim treball, Forever, és un espectacle sobre desacords familiars d'una sensibilitat captivadora que el seu peculiar i original llenguatge contribueix a potenciar.
La dramatúrgia s'integra com un guant en la posada en escena i tot funciona com un engranatge perfectament greixat.”


NOVA TRIBUNA / Vicente I. Sánchez
“Una de les obres més importants de l'any. Imprescindible per a qualsevol amant del teatre, ja no sols pel nou de la seva proposta, sinó per la gran història que se'ns conta.
A vegades, ens trobem amb obres que busquen fer un pas més enllà i que acaben atropellant a l'espectador, transformant l'espectacle en una catarsi plena d'emocions… Aquesta és precisament la sensació que m'ha deixat "Forever", producció de Kulunka Teatre que s'estrena en el Centre Dramàtic Nacional
L'obra canvia de l'humor a la tragèdia gairebé sense adonar-nos, creant una experiència que enamora i incòmoda en moments similars.”


TEATRE MAGAZINE / Javier Ortiz
“Si no ha vist mai un muntatge de Kulunka, no el dubti: compri com més aviat millor les entrades i gaudi d'aquesta companyia que compta sense paraules histories que parlen directament al cor.
El seu mestratge en el gest i en la màscara els permeten transmetre emocions i històries de forma molt més directa que molts textos, i generen una proximitat amb el públic i una emotivitat que continua commovent molt després d'haver abandonat la sala.”